El Giro, de Stephen Greenblatt
El Giro, tracta d'un humanista
italià (P. Bracciolini) que va emprendre al 1417 un viatge per visitar convents alemanys a la
recerca de manuscrits antics. En un, va descobrir l'únic exemplar que havia
sobreviscut d'una obra escrita al segle I a.C., De rerum natura, un
poema filosòfic de Tito Lucrecio Caro, que desenvolupava una visió materialista
del món destinada a alliberar l'home del temor als déus, i que se suposa que
era una còpia d’un escrit del filòsof hel·lenista Epicur.
Alguns fragments:
El oro, las piedras preciosas, un vestido púrpura, una casa
de mármol, un campo bien cultivado, un corcel engalanado… ofrecen un placer
mundano y superficial.
Los libros nos deleitan hasta lo más profundo, dialogan con
nosotros, nos asesoran y están ligados a nosotros con una intimidad viva e
intensa.
Sobre la llibertat...
...sortir del món per entrar en un altre món íntim, personal, privat:
...no tiene nada que ver con la libertad política, ni con los
derechos, ni la licencia para decir lo que se quiera, o la capacidad de ir donde se
prefiera.
Es más bien la experiencia de retirarse interiormente de la
presión del mundo y de encerrarse en un espacio aparte.
Poccio Bracciolini
Les persones donem voltes sempre a les mateixes qüestions. Tan se val si vas viure a la Roma d’August, al Renaixement, o vius a ple segle
XXI, perquè sempre hi ha desgràcies, injustícies, misèries, pors... individuals o col·lectives, i en el fons, gairebé
sempre són les mateixes!
És l’angoixa vital que ens acompanya sempre, de forma
latent o explícita?
Els anhels incomplerts? Les necessitats no satisfetes? La incertesa persistent?
Posar el focus en un futur imaginat sovint farcit de negativitat,
per acabar patint més ansietat pel que pensem que pel que passa realment.
Continua dient Bracciolini...
Sentimos terror por catástrofes venideras y nos vemos
arrojados a un continuo estado de tristeza y ansiedad. Por temor a caer en la
miseria, no dejamos de encontrarnos anhelando constantemente riquezas. No somos
capaces de momentos de sosiego, ni a nuestros cuerpos ni a nuestras almas.
També hi ha alegries i instants d’assossec fugissers, que
llisquen entre els dits de les mans com si fossin aigua.
Pero los que se contentan con poco, viven al día y ven cada
jornada como un día de fiesta.
Però, com en una paradoxa zen, un cert desassossec té alguns avantatges.
Segons Alejandro Schujman...
...la incomoditat tiene el don de despertar talentos que en
la comodidad hubieran continuado dormidos.
Què en penseu?
Moltes gràcies!
* * * * * * * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada