25 de set. 2022

La rebel·lia de pagar en efectiu, en cash, en bitllets, monedes...

Extret d’una entrada de Carlos Ares, a LinkedIn: https://www.linkedin.com/feed/update/urn:li:activity:6978941211583631360/

En la actual fase del capitalismo, pagar en efectivo es un acto casi revolucionario”. 

El ex bróker sudafricano analiza cómo los pagos digitales nos conducen a una sociedad en la que las grandes tecnológicas asumirán un poder “jamás visto en la historia”. Brett Scott. (Fuente: El Pais - Manuel González Pascual)

Brett Scott, tras estudiar Antropología, trabajó como bróker en la City londinense. Vivir la crisis de 2008 desde los rascacielos le hizo cambiar el paso. Empezó a investigar la intersección entre el sistema financiero y la tecnología, tema sobre el que ha escrito tres libros y un informe para United Nations que en 2016 le pidió que explorara el potencial de blockchain y las criptomonedas.

-"Detrás de la silenciosa transición hacia un mundo sin monedas ni billetes hay algo más que comodidad: el sistema financiero y las grandes tecnológicas buscan ampliar su cuota de poder. Controlar la infraestructura de pagos y la información sobre las transacciones es la última frontera que le queda por traspasar a las Big Tech. Y vamos derechos hacia allá".

-"Al final se trata de mantener cierto grado de descentralización. No tengo nada contra los sistemas digitales, solo digo que habría que conservar un equilibrio entre ambos. Imagínate que Uber fuese el único método de transporte: lo sabría todo sobre nosotros, desplegaría más coches en los barrios más pudientes y evitaría los más pobres…"

-"La información que aportan los pagos es la última frontera de datos que quedaba por registrarse. Reflejan realmente cómo se comporta una sociedad. Durante las protestas en Hong Kong, los manifestantes empezaron a hacer cola en los mostradores del metro para pagar en efectivo. Precisamente porque sabían que las aplicaciones digitales que solían usar para comprar los billetes pueden hacer un seguimiento de quién, dónde y cuándo ha usado ese transporte para ir a dónde".

-"Hay que tener en cuenta que vivimos en sociedades liberales en las que ha triunfado la idea de que la automatización de procesos es el camino del progreso. Los bancos centrales, no invierten en publicidad y marketing, como sí hacen Visa, Mastercard, las fintech y las Big Tech: nos están colocando el mensaje de que el efectivo es malo, que es una rémora del pasado".

Nota de Carlos Ares:
[Me quedo con la frase, "ha triunfado la idea de que la automatización de procesos es el camino del progreso porque las Big Tech invierten mucho en publicidad y marketing".

Ya sabes que si discrepas del discurso oficial de Silicon Valley no eres más que un rancio ludita. ¿Es el momento de plantarnos y decidir como sociedad qué avances tecnológicos favorecen el progreso social y por tanto tendríamos que potenciarlos y cuáles solo sirven para aumentar la cuenta corriente de una minoría que nos manipula y nos usa como pura mercancía?]

Jo, sempre que puc, pago en cash... sóc revolucionària? 

Més notes vistes a Facebook:

Tornaré a pagar més en efectiu. No ho havia pensat mai, però llegiu a continuació. I després penses uau quin desastre
Sigues conscient i paga més en efectiu
Per què hauríem de pagar amb efectiu a tot arreu en comptes d'una targeta de crèdit?
- Tinc un bitllet de 50€ a la butxaca i el portaré al restaurant i pagaré el sopar.
El restaurant utilitza aquests 50€ per pagar la bugaderia.
L'amo de la tintoreria llavors ens paga el tall de cabell de la perruqueria.
La perruqueria utilitza 50€ a la caixa del supermercat.
Després d'un import il·limitat de pagaments, el valor del meu bitllet de 50€ continua sent el mateix, és a dir, ha servit per a tots aquells que l'han utilitzat com a mitjà de pagament i el banc no té activitat ni interferència en cap tràmit efectiu.
PERÒ QUE ESTÀ PASSANT???
- SI vaig a un restaurant ara mateix i pago digitalment amb la meva targeta de crèdit,
- el cost del pagament digital facturat al propietari del restaurant, incloses les taxes de transacció en percentatge, és d'una mitjana del 2,5%, que després passa a ser 1,25€ per transacció de pagament l'un a l'altre.
(Això vol dir que cada propera transacció de pagament costa 1,25€)
- s'apliquen els mateixos càrrecs si el propietari del restaurant paga la factura de la bugaderia digitalment,
- pagament de la perruqueria,
- a més de propers pagaments, etc.
Doncs després de les primeres 36 transaccions d'aquests 50€, només queden 5€ i els 45€ restants acaben al Banc... gràcies per totes les transaccions digitals i tarifes!
A més, el cost d'una targeta bancària és de mitjana 2,25 euros mensuals, així que després d'haver estalviat un mes, els teus 50 euros només seran 47,75 euros.
El pagament electrònic és només un pagament continuat als bancs i l'empobriment de l'economia real a favor de les finances.
Entesos!!!??


23 de set. 2022

La INUTILITAT COM A ESTRATÈGIA ...

INUTILITAT COM A ESTRATÈGIA VITAL

Segons el conte Zen de l’arbre, de Chuang Tzu, el que és inútil sembla que no serveix per a res, però pot ser una gran estratègia de supervivència i llibertat.

Es van tallar tots el arbres del bosc excepte un: el més vell i el més gran. Tenia massa nusos i no servia per fer mobles. Tampoc servia per a la llar de foc pq faria fum tòxic.

Els arbres útils eren tallats i venuts. I cremats.

L’arbre inútil va poder fer-se gran i no va ser mai un objecte mercaderia: estava “fora de mercat” i per tant era lliure. Va sobreviure i perdurar. 

Quan som veritablement lliures, deixem de ser mercaderia, deixem de ser esclaus. El nostre cos, la nostra ment, la nostra energia... no es pot comprar ni vendre quan som inútils, quan som improductius.

Em pregunto:

Si l'arbre útil és tallat i venut... la utilitat i la productivitat ens aboca a la destrucció?

Els professionals més compentents, més útils... acaben cremats? 

El que no es veu, el que no hi és... és inútil? 

 

Mirem i veiem una copa. Però on jo vull posar el focus és en el que no es veu: el buit que hi ha dins la copa, que no veiem, i que sense aquest buit la copa no existeix.

La copa és en funció del buit, i el buit és en funció de la copa. 

Per tant el buit és alguna cosa.
El buit no és “no res”, i es pot mirar i veure en funció del marc que l’envolta. Com el marc d'una finestra.


Q en penses?