La INUTILITAT COM A ESTRATÈGIA ...

INUTILITAT COM A ESTRATÈGIA VITAL

Segons el conte Zen de l’arbre, de Chuang Tzu, el que és inútil sembla que no serveix per a res, però pot ser una gran estratègia de supervivència i llibertat.

Es van tallar tots el arbres del bosc excepte un: el més vell i el més gran. Tenia massa nusos i no servia per fer mobles. Tampoc servia per a la llar de foc pq faria fum tòxic.

Els arbres útils eren tallats i venuts. I cremats.

L’arbre inútil va poder fer-se gran i no va ser mai un objecte mercaderia: estava “fora de mercat” i per tant era lliure. Va sobreviure i perdurar. 

Quan som veritablement lliures, deixem de ser mercaderia, deixem de ser esclaus. El nostre cos, la nostra ment, la nostra energia... no es pot comprar ni vendre quan som inútils, quan som improductius.

Em pregunto:

Si l'arbre útil és tallat i venut... la utilitat i la productivitat ens aboca a la destrucció?

Els professionals més compentents, més útils... acaben cremats? 

El que no es veu, el que no hi és... és inútil? 

 

Mirem i veiem una copa. Però on jo vull posar el focus és en el que no es veu: el buit que hi ha dins la copa, que no veiem, i que sense aquest buit la copa no existeix.

La copa és en funció del buit, i el buit és en funció de la copa. 

Per tant el buit és alguna cosa.
El buit no és “no res”, i es pot mirar i veure en funció del marc que l’envolta. Com el marc d'una finestra.

Q en penses?