LA HUMANITAT, una història
d'esperança
Autor: Rutger Bregman
Algunes
frases...
L'ésser humà està dominat per la
por: por dels altres i por de la mort. Anhelem la seguretat...
Es pot fundar la pau amb la
condició de renunciar a la nostra llibertat.
Segons Rousseau: la civilització
no és una benedicció, sinó un verí.
Les persones sociables són més
llestes.
La lluita i la competència tenen
un paper clar en l'evolució de la vida, però avui qualsevol estudiant de
biologia aprèn que la col·laboració és molt més important.
Tenim una limitació dramàtica:
sentim més afinitat per qui més se'ns assembla.
La història de la societat civil
és la mateixa que la de les malalties humanes.
Rousseau pensava que tot havia
començat a anar malament quan els humans es van establir en un lloc, que és
justament el que l'arqueologia confirma avui: el descobriment de l'agricultura
ha estat un gran desastre. Les proves arqueològiques li donen la raó.
Civilització s'ha convertit en
sinònim de pau i progrés, mente que la vida salvatge es compara amb la guerra i
decadència. En realitat, durant la major part de la nostra història ha estat al
revés.
... mentre els soldats són
persones normals, els seus líders no ho són. Els criminals de guerra són
narcisistes paranoics i àvids de poder. són manipuladors, egocèntrics, senten poca
compassió i no dubten gairebé mai.
La gent poderosa té les mateixes
tendències. Es comporten com si haguessin patit danys cerebrals. Literalment.
Són més impulsius, egoistes, desconsiderats, arrogants, narcisistes i mal
educats que la mitjana. És freqüent que facin el salt a la seva parella,
escolten menys i no tenen en compte la perspectiva dels altres.
Molts estudis demostres que el
poder et fa tenir una opinió més negativa dels altres. Els poderosos es pensen
més sovint que la majoria de la gent és gandula i que no s0h pot confiar, i a
partir d'aquesta visió negativa, pensen que cal dirigir-nos, espiar-nos,
controlar-nos, censurar-nos i manar-nos... i que ells són les persones
indicades per fer-ho. El poder et fa sentir superior a la resta.
Som animals fora del seu medi natural. Un animal q des q va sortir del seu medi intenta superar aquell desajust terrible. Fa milers d'anys que intentem deslliurar-nos de la maledicció de la civilització: malalties, guerres, opressió...
És molt humà creure el que et convé.
Russell va dir: Cap de les coses q creiem és certa del tot, totes tenen una ombra de vaguetat i error. Si volem acostar-nos a la realitat hem de defugir les certeses i dubtar contínuament de nosaltres mateixos.
... la feina també es fa sense els directius, i a més, es fa millor.
Els humans som limitats: ens importen més els congèneres que s'assemblen a nosaltres: la mateixa llengua, el mateix aspecte, la mateixa procedència...
... l'ésser humà ha evolucionat fins a convertir-se en una criatura sociable, però de vegades aquesta sociabilitat pot ser un problema. Sovint el progrés comença x persones a qui altres consideren alliçonadores o fins i tot antipàtiques. Gent q té la valentia de no socialitzar en una festa, plantejar temes de conversa enutjosos i fer-te sentir incòmode. Aquesta gent ajuda a avançar.
