... de la simplicitat sorgeixen les grans certeses...

RURALISME, de Vanesa Freixa Riba

Per tornar a l'origen, desfer-nos del que és insubstancial, allunyar la cacofonia que ens envolta, despullar-se de parafernàlia supèrflua, anar a tocar el moll de l'os, descobrir el substrat que ens sustenta de veritat. 

No calen gurús ni influencers...
Cal mirar-nos dins, en silenci, i descobrir que... 

 ... de la simplicitat sorgeixen les grans certeses, (i afegeixo jo: en un món que tendeix sempre a la complexitat).

... he triat practicar una vida cada cop més sòbria, perseguint una crida interna, claríssima, que em deia que hi ha poques coses importants a ser, a viure o a fer. (I que a més, tot passa...)

... habitar en un espai tranquil, lluny del ciment, de sorolls estridents, de relacions supèrflues, d’olors artificials... et fa partir d'un espai més buit, net, menys domesticat, serè. I amb la ment i el cos tranquils, podem intuir millor què és el que ens convé, el que ens cal per garantir-nos una bona vida.

... només necessitem reposar, comptar amb el temps per estar amb nosaltres mateixos, pausats, sense la preocupació que persisteix en el cap i el cos, sigui on sigui: al despatx, al barri de la perifèria, al poble despoblat, en mig del barri vell...

... qualsevol petit canvi que fem en nosaltres, en la nostra comunitat, inspira profundament la resta, tot i que sovint no i donem importància.

... mentre esperem les millores que necessitem per part del sistema que ens alimenta, comencem a desvincular-nos-en i a actuar des de nosaltres, sentint que és aquí no hi ha la força. (Prendre consciència...)

... en comptes de perdre’ns per solucionar problemes aïllats o buscar solucions a problemàtiques mundials d’una manera abstracta, hem de centrar-nos a descobrir com la vida mateixa, a través nostre, té el potencial de curar lloc a lloc, comunitat a comunitat, bioregió a bioregió.

... és cabdal, recuperar confiança en la nostra capacitat i la nostra autonomia com a individus, com a territoris. D’aquesta manera el problema està molt més a l’abast de les nostres capacitat per resoldre’l.

... no sentir-te egoista quan et mires massa, és un prejudici que cau quan el que entens és que el primer que cal generar és la plenitud de la nostra vida.

... ja no tinc necessitat de marxar, i quan ho faig, aprofito per cercar espais i persones que m’alimenten de veritat.

... la desaparició de la pagesia familiar en els països rics i la intensificació de l’activitat agrària arreu del món, genera el germen de molt dels problemes que tenim avui a escala planetària.

... hem perdut la nostra autonomia i ens hem fet altament dependents.

... arraconant la ruralitat ens han robat l’oportunitat d’adquirir coneixements tradicionals que ens podrien proporcionar una capacitat d’autònoma en l’emergència d’avui, i d’aquesta manera viure al marge d’un sistema que està en ple procés d’esfondrament.

... en poques dècades hem capgirat completament la nostra manera de viure i l’hem portat a l’extrem de la barbàrie, entesa com una actitud cruel sense compassió per la vida ni per la dignitat dels altres...

... una part de la barbàrie es podria resumir en la gestió global de tot un planeta en benefici d’unes poques corporacions.

... la màxima principal de la natura és la senzillesa, que és essencialista de mena... ... si fóssim essencialistes, com els ocells, veuríem que amb menys podem viure bé, fins i tot millor.

... produir els nostres aliments hauria de ser la lliçó bàsica que ens haurien de transmetre des de ben petits: ens proporciona el coneixement suficient per ser autònoms. La sobirania alimentària és la porta cap a l’autonomia pròpia i la dels territoris, una mena d’assegurança de vida incorporada, com saber llegir i escriure.

... cal fer emergir una mena d’animalitat ètica per connectar amb els instints primaris adormits, que ens permeti establir altres relacions amb l’entorn natural

... entendre la salvatgia com l’amplificador dels sentits: recuperar el potencial de la vista per saber on trobar les nostres preses, l’oïda per detectar qualsevol so a molta distància, l’olfacte que ens confirma el reconeixement de l’altre... ... despertar la salvatgia aporta més autonomia en la pròpia defensa, més capacitat de sobreviure en condicions precàries, ajuda a suportar millor els canvis i a esdevenir menys vulnerables.

... ser salvatge també és ser creatiu i plantejar les coses des d’un altre lloc, trencar les estructures del pensament predominant, atrevir-nos a subvertir les regles...

... he decidit millorar com a persona i per fer-ho no m’he de lligar a res...