Las abandonadoras: la maternitat com a trampa i font de culpa...

De Begoña Gómez Urzaiz, explora les motivacions de les mares que han abandonat els seus fills per motius diversos.

El que llegeixo entre línies és que la maternitat és una trampa on cauen moltes dones. Sembla que la maternitat no es gaudeix: es pateix. Falta per veure si compensa.

Moltes mares que no ho volen ser abans de quedar-se embarassades, i ho acaben sent per pressions o per accident.
Altres se n'adonen que no volen ser mares un cop ja ho són.

A moltes d’elles, les que volen ser mares i les que no, se'ls barreja un sentiment de culpa que s'allarga de per vida, i un lligam indissoluble que no és tant plaent com ens volen fer creure des del patriarcat. Sembla inevitable el patiment que va lligat al fet de ser mare. Ho diu una persona que no sap que és ser mare, perquè ha pogut triar no tenir fills, ni en tindrà, i se sent feliç i convençuda amb aquesta decisió.

 

Moltes mares m’han dit frases com:

. Ai nena, tu sí que estàs bé sense fills...

. Els fills són un patiment de per vida...

. Yo no quería hijos y he tenido 4: cuando yo era jovent no había la píldora antibaby...

A les mares treballadores se les exigeix molt i molt. Acaben baldades, insatisfetes, insegures, esgotades, deprimides... I se senten culpables de no arribar al alt llistó d’exigència i autoexigència. Llistó que mai és igual d’alt en els homes, que fan sempre el paper secundari a l’auca de la Sra. Mare.

És una trampa la maternitat perquè manlleva la llibertat, t'encadena a les cures, et lliga de per vida??? 

Entenc perfectament i no jutjo a les mares que volen deslligar-se, abandonar als fills a mans d’altres. Les pobres acaben pagant un preu molt alt en forma de d’autoculpa i de ser jutjades (sovint per altres dones) i víctimes d'incomprensió i escarni. 

Algunes frases del llibre:

…queremos que las madres sean grandes sufridoras, que pongan los intereses de sus hijos por delante de los suyos y su propio bienestar al final si sobra tiempo. Necesitamos que ella prepare la cena y tanga la colada hecha y lleve a los niños al cole con los deberes terminados y la casa limpia y las galletas para la escuela hechas y el chándal comprado. Nuestra sociedad sufre, las escuelas están arruinadas y las finanzas de la familia exprimidas y la persona a la que pedimos que negocie todo esto es a la madre. Es un trabajo enorme, demasiado grande para una persona, especialmente cuando además tiene que trabajar y tener una vida. Pero de nuevo, hacer algo al respecto supone una amenaza.

… la única manera de ganar en eso de ser madre es perdiendo. Queda claro que la esencia de la maternidad aceptable es la renuncia. La renuncia al hijo, a la realización personal, al sexo y al amor, a la vida misma…